La convivència pacífica i sense conflictes és l’objectiu de tota comunitat de veïns. Ningú, sense excepció, volem una atmosfera nociva causada per discrepàncies entre propietaris … encara que, lamentablement, és més comú del que és habitual. S’han d’unir esforços per dirimir reclamacions extrajudicials és a dir, amistoses, entre membres d’una mateixa comunitat, per exemple, gràcies a la mediació comunitària.
En què consisteix la mediació comunitària?
És una alternativa als jutjats com ja un podeu imaginar. Com molt bé explica Òscar Negredo, coordinador del Servei de Mediació Comunitària i del Servei de Suport a les Comunitats veïnals de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat, en el seu blog, la mediació comunitària va més enllà de la simplement veïnal. Aborda conflictes com:
- Educatius
- Econòmics
- Familiars
- Espacials (ús de l’espai públic)
- …
En una comunitat de veïns, és una mena de forma alternativa, comú i no judicial de solucionar problemes de tota índole entre les persones. Un instrument creat per millorar la convivència. Com diem, no se centra només en comunitats de veïns. No. Es refereix a tot tipus de situacions socials comunitàries, és a dir, aquelles on un grup de persones (tan se val el nombre) és el protagonista.
En definitiva, és un òrgan posat al servei de la imparcialitat entre les parts, encara que de vegades no es vegi així per part d’algun dels implicats.
Objectius
Referits a espais comuns de convivència entre propietaris, la mediació comunitària apareix per:
- Solucionar el conflicte en curs
- Fer entendre a les parts implicades la resolució i el benefici de la mateixa per a l’harmoniós funcionament de la comunitat
- Empatitzar amb els participants a nivell personal i emocional
Una mediació comunitària no imposa, sinó que impulsa acords des del debat i la confraternització.
Qui té la potestat de reclamar la seva mediació?
Els serveis de mediació comunitària es poden trobar en administracions locals o autonòmiques, a més d’en entitats lucratives, no lucratives, associacions i fundacions. El representant veïnal de la comunitat (el president en vigor) només ha de sol·licitar la mediació de qualsevol d’aquests serveis per a comptar amb la seva ajuda.
Anant a comprovar les dades oficials del Poder Judicial, l’any 2015 per exemple observem que es van sol·licitar els serveis de mediació comunitària per prop de 1.500 casos. Gairebé el 40% va acabar en acord. Una xifra significativa que dóna a entendre la creixent confiança ciutadana en aquests òrgans que cada vegada proliferen més en les societats locals i regionals.
Diferent prisma per solucionar conflictes H4
La bona acceptació dels ciutadans a aquesta mediació comunitària s’entén en gran mesura per la seva manera de tractar les disputes entre veïns. Un exemple: reclamacions davant l’administrador. En comptes de només centrar la situació en la disputa legal, aquests òrgans aborden el conflicte des de les pròpies persones, els seus sentiments i capacitats.
En aquests casos, cada administració local serà l’encarregada de prestar el servei segons la tipologia de conflicte al qual s’enfronti. Hi ha diferències molt notables entre els Serveis de Mediació Comunitària dels municipis. Alguns estan especialitzats en certs contextos més que en altres.
Com ja hem reflectit en aquest escrit, al voltant del 40% dels casos en què la mediació comunitària actua, s’arriba a un acord satisfactori. La majoria de situacions exigeix, per tant, una representació legal especialitzada per defensar els interessos dels implicats. En elles, Advocats Propietat Horitzontal garanteix el millor servei.
